La Junta Central del Vinalopó accepta finalment l’aigua del final del riu per a regar

La Junta Central del Vinalopó accepta finalment l’aigua del final del riu per a regar

Hui s’ha posat en marxa la “solució de la Marquesa”, al final del riu, proposada pels regants del Xúquer en 2005 i acceptada com a “mal menor” per les organitzacions, entre elles Xúquer Viu, que s’oposaven al transvasament des de Cortes de Pallàs, a 100 km de la desembocadura. Aquesta solució va suposar la cancel·lació del previst transvasament des de Cortes de Pallàs, que haguera suposat un colp de mort al Xúquer i a l’Albufera, quan les tuneladores estaven a punt de foradar el Massís del Caroig.

La mobilització de la societat valenciana i de la Ribera en particular, encapçalada per Xúquer Viu i els regants de Sueca, va aconseguir preservar per al futur el riu més important dels valencians i obrir la solució de la Marquesa com la única ecològica i econòmicament viable.

La reacció del lobby de l’aigua d’Alacant, amb Andrés Martínez, president de la Junta Central de Regants del Vinalopó, Marina Baixa i Alacantí, al cap, en aquests quasi deu anys ha sigut de continua confrontació i exigència de la millor aigua del Xúquer. Des del principi van dir que l’aigua de la Marquesa, amb la que es reguen molts camps a la Ribera, era un aigua contaminada que no estaven disposats a acceptar.

Feren manifestacions i recollides de firmes, de les que no es va saber res, dient que l’aigua del final del Xúquer era tòxica. Ara, per fi, han acceptat que aquesta aigua puga servir per regar els seus cultius, un aigua que compleix tots els requisits per al reg de productes agrícoles. Respecte al preu caldria preguntar-se com és que l’aigua costarà 5 cèntims d’euro per metre cúbic, però els regants la pagaran a 18 cèntims, el que no deixa de ser sorprenent. La resposta és que aquest preu permetrà a la Junta Central liquidar -no sabem si de manera legal- els deutes que la seua campanya contra el transvasament des de la Marquesa, que ara accepten, i la comissió bancària pel crèdit que no van utilitzar els va causar,.

Malgrat tot, aquest lobby, amb la complicitat de la Generalitat Valenciana continua reclamant la millor aigua del Xúquer des d’un nou transvasament -amb l’aigua estalviada a la Ribera per la modernització del regadiu- a Antella, a Cortes de Pallàs o des d’Alarcon, la última ocurrència del Govern. Però han de saber que la Ribera no consentirà un nou espoli de l’aigua del Xúquer, que servirà per a fer negoci, mentre els abastiments de la Ribera se’ls nega una concessió pròpia d’aigua i haurà de pagar per una permuta amb els regants.

I és que Alacant no té cap necessitat d’aigua de boca, ja que amb la finalització del Pla de Dessalatge previst, s’hauran invertit més de 500 milions d’euros a la província d’Alacant i es disposarà d’un volum d’aigua superior als 100 hm3 per al subministrament urbà. Aquest volum, equivalent al consum de quatre ciutats de la mida d’Alacant, cobrirà de sobra les necessitats dels municipis del litoral.

En paral·lel a l’entrada en servei de les dessaladores, l’Alt Vinalopó recuperarà, de sobte, uns recursos que des de fa 100 anys eixien dels seus pous per proveir Alacant i el seu entorn. Aquesta nova bossa d’aigua, equivalent al subministrament de quatre ciutats de la mida de Villena, permetrà garantir les necessitats urbanes futures de la comarca en el mitjà i llarg termini. Finalment caldria preguntar-se perquè s’atén diligentment aquestes necessitats del Vinalopó, però a l’Albufera se li continuen negant els cabals necessaris per a la seua recuperació.

Paco Sanz – Plataforma Xúquer Viu

Deja un comentario

" alt="" title="" class="banner-image" width="100%" />

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más información